Passa al contingut principal

Amigues vora mar



Diari d'estiu d'una dona apòcrifa


Prenc un café vora mar i allí les veig passar. El grup d'amigues que han eixit de casa per sentir-se segures i animades. Un grup que s'escampa i es concentra. Que es protegeix i es fereix. Que acaba plorant les penes de totes, entre crits i acudits.

Comentaris

esperança ha dit…
hola, Rosa. Em sembla molt guapo el teu blog. gràcies per llegir els meus apunts i gràcies per enllaçar-me. jo et pos als meus favorits. ens anirem llegint. salut esperança
MGJuárez ha dit…
... Un grup que s'escampa i es concentra. Que es protegeix i es fereix... Molt bó! M'agradat molt, és realment així, però amb les teves paraules més poètic.

Abraçades,
Montse
Anònim ha dit…
Agraesc els vostres comentaris. M'ha costat tant de temps decidir-me a publicar els escrits, que si alguna persona li agraden em sembla un regal.

Us seguire llegint!
rosa roig ha dit…
Curiós, però autèntic!

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f