vidapervida

Alfabet menor Així doncs, aquell vell pastor cansat de tanta cabra i tant d'aire pur, cansat de tanta muntanya i tanta soledat, va decidir canviar de vida. Aprengué a cantar, i deixà de fumar. La sort no l'abandonà mai, ni aquell olor a pèl de cabra tan característic.

Telegrama 14 Dona i insegura. Prenyada i abandonada. Vella i estúpida. Mentires i prejudicis.

Alfabet menor Sense cap motiu aparent les dues germanes es van deixar de parlar en acabar el soterrar de son pare. Silenci i dolor. Sa mare feia temps que havia deixat de parlar. Dolor i esperança. Vídues i òrfenes. S'endevinava l'alliberament. Silenci, dolor, esperança.

Alfabet menor Ho va veure clar, i així ho va deixar escrit, i així ho va llegir la policia, i així arribà el cas a mans de la jutgessa. I la fiscal també ho va veure clar. I els germans de l'home, i sa mare de la veïna, i la xiqueta del cotxet gris, i la germana de la dona del quiosc... Totes i tots ho van veure clar. Claríssim! La van condemnar, però.

Repetit Felicitat. Femicitat. Facilitat. Ferocitat. Mort. Vida.

Alfabet menor Mentre pujava a peu per l'escala estreta de la vella casa familiar, sentia al seu interior la veu contundent de sa iaia que la cridava per berenar: Maria, Marieta què no vens? No em faces pujar! Un somriure cínic a la cara de la neta, el record d'una espenta i una espera pacient... sa iaia pujava i després una nova vida, i moltes més escales.

Alfabet menor En tornar a casa del treball, com cada matinada, va comprovar que plovia merda a l'interior del seu vestidor, acabat de reformar. La merda del veí omplia l'interior de la seua bossa de mà més estimada, el que havia deixat obert i a cobert. Odi, ira, indefensió i sorpresa. Decidida a venjar la violació olorosa i infecta de la seua intimitat, no va descansar fins que trobà la manera de venjar-se. Va ser ràpid, fàcil i etern. Un un regal per a la vanitat d'un mascle públic, i una mort dolça. Mort de merda. Una bossa de mà s'ho mereix.

Alfabet menor Maria, per res del món vol conduir, perquè no té massa clara quina és la seua ma dreta, ni quina l'esquerra. Segons ella, la seua anòmala lateralitat només afecta la conducció. Els seus amics i amigues afirmen que aquella confusa visió del món, afecta també la idea que Maria té del dia i la nit, de l'estiu i l'hivern, d'un dia de treball i un dia de festa. L'estrany món de Maria els proporciona inquietuds i sorpreses. També, però, sofriment i esgarrifances si pensen que algun dia Maria intentarà viatjar cap al nord pensant que és estiu.

Guardava un secret i guardava una pena. Aquella bata blanca de volants que tant estimava, aquella que ja no podia distingir del somni... L'armari de fusta, fosc per fora, fosc per dins, s'havia engolit el somni, la bateta. Els volants de la innocència s'havien perdut en tancar la porta, ennegrits com l'ànima d’un botxí. Si no teniu el cor fort, no la mireu, no la busqueu! La seua és una pena tan gran i tan profunda com el cau de l'armari que atrapà el seu secret. Ni volants, ni innocència. Ja s'encarregà sa mare d'això!

Alfabet menor La proximitat de la tardor ens porta noves històries. La rutina s'omple de noms i circumstàncies que només es poden ordenar gràcies a l'alfabet. Comencem una nova série de microrelats.

Alfabet menor La mala memòria d'aquella dona va ser la responsable d'una acció tan censurable i violenta. Les forces d'ordre públic van actuar amb rapidesa però la protagonista del succés, nefast i sanginolent, no sabia com li deien perquè de menuda a ningú se li va ocórrer dir-li el seu nom, i de major van pensar que ja el sabia. La mala memòria dels altres porta aquella dona a la presó. Innocent, i sense nom.