Passa al contingut principal

El color de la muerte

La sangre sobre la nieve es más roja, pero sólo si la miras de cerca. Ciega de nacimiento, sentía frío. La voz amiga había desaparecido, no sentía la calidez de sus labios, ni el calor de su cuerpo. Sin poderse mover, paralizada y desorientada. Clavada sobre la nieve. Blanca.

El coche negro sobre la nieve, refugio de asesina que, sola, contemplaba su obra y respiraba profundamente, ya sin ansiedad. Serenidad, tranquilidad, casi felicidad. El sonido del disparo, confundido con la lluvia. Un murmullo y la venganza, consumada. Sin testigos. Sola, silente, impune. Negra.

El cuerpo yacia enterrado por la blanca nieve, en el aire un rumor de caida, dulce como los copos.. Y el silencio y la quietud. Lo había arriesgado todo por la mujer a la que abrazaba, la que le había proporcionado la única felicidad conocida por el. Su vida y la huida interrumpidas. Su inquietud, su miedo, su esperanza, rebentadas con la bala. Roja.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f