vidapervida

Busca cada dia la taula del bar de cafés per mirar obscenament les tendres criatures africanes, cubanes i centreeuropees que serveixen. Exòtiques, joves, mal pagades i, alhora, agraïdes per haver aconseguit eixir del seu infern. I el violador se les pren cada matí, amb el tallat. A totes, una per una, una a una. Busca com els carronyers una bona posició. Mentre la resta de clientela del café mira el carrer, o no res, el got de café amb llet o la seua desgràcia, el violador mira el seu premi i fa bava. Com els caragols. I calcula. I té eixe somriure de qui sap que pot arribar a ser molt perillós. I notes com, mentre les mira i les mira de dalt a baix, els seus pensaments delictius li omplin l'ànima negra i perversa i ragen per la boca. Gota a gota. I fita. I les atrapa, un segon, només un segon per demanar el conte. I veus clar què vol fer. I ho veus, però no pots, ni ho pots, impedir. I s'acaba el tallat i, amb les ulleres al pit, reprén la marxa quotidiana des del tren a

Primer va perdre les llengües, només li'n quedà una. I no era perfecta. Després perdé la capacitat de riure per no res. També perdé l'escalfor de l'abraç i del bes. L'aigua dels seus ulls desaparegué.  La tendresa del seu cor es perdé. Sense somriure, sense innocència, sense la paraula i el tacte i l'abraç només li quedava el temps que havia passat  i l'havia convertit en no res.

Si alguna cosa bona té la xarxa és que acabes col·laborant amb gent que no voras en la teua vida, però amb qui t'uneixen manies i relats.I al final, premis! He participat a la iniciativa del blog 365 contes, que acaba de rebre el premi a millor iniciativa de la catosfera.  Enhorabona a totes i tots els blogrelatistes! i sobretot a l'amiga Bajoqueta ànima del blog. Si encara no heu visitat el blog, feu-ho! Els meus contes de menys de 365 paraules: Silencis Estimadíssim Marc