vidapervida

Ni els amics, ni sa mare, ni les taules, ni els llibres ... Només veia aquell fil que queia del sostre. Fort. Subtil ... A poc a poc anà apropant-se.  S'enfilà i pujà. Feliç i enfilat. L'aranya busca el seu fil, i no el troba. Sa mare busca el fill, i no el troba. Fill i fil.

Els pelets estan vius!!! Una gazania splendens en les mans de Manola . Mireu les imatges a la galeria de Flickr

Una bona amiga de xarxa MGJuarez ens recorda des de Cuaderno de Poesia l'edició del l libre de poetes a la xarxa , i ens remet a  la presentació  que va fer  Anna Ruíz: " Estimats poetes, el món de la poesia sempre m’ha fascinat i m’ha imposat. La força de la paraula poètica, de la paraula viva que deia Maragall, és font de vida per l’esperit. Però vosaltres heu obert nous camins en aquesta aigua de vida que és la poesia estimats blocaires.... Estimats poetes, tots vosaltres us mereixeu més de quatre ratlles d’impressions. Penso que el recull té la força de 33 veus, que clamen amb fúria en el panorama emergent de la nostra literatura. A vosaltres poetes i poetesses, els lectors us preguem que no deixeu mai de crear..."  De les meues poesies diu Anna que " La Rosa Roig, de València, amb un cognom tant literari, el mateix que el de l’autor de L’Espill, Jaume Roig, aquest llibre, del segle XV, tan divertit, malgrat que massa misogin. No sé si és pel cognom però la mo

Una casualitat com les que fan "rodar" la xarxa - permeteu-me la broma - m'ha fet arribar al post de hui. Poc habitual, però necessari. Hi ha poetes- hómens i dones- excessius, exclusius, furiosos, compromesos, desconeguts, imbècils, desmesurats, barbuts, mínims, floridors, especuladors de paraules, amos de l'univers, dictadors de normes, poetes santvicent que senyalen amb el dit, poetes de l'infern, dolços, incauts, medidors, egolatres... I després hi ha mestres que porten les paraules enganxades als dits i saben com deixar-les en ordre, per a totes i per a tots. N'hi ha de ben poquets- hòmens i dones- d'estos que enganxen paraules. La xarxa ens en mostra alguns, només hem de saber seguir el rastre. Per a fer-ho, un poc de silenci i molta concentració. El camí des del blog de Jàfer , La terra d'enlloc , arribà a la poesia de Josep Porcar  i d'allí, i gràcies a la meua poca habilitat amb les noves eines, a obtindre com a regal tots Els estiu