vidapervida

Sirenes, ondines, nàiades, companyes de Perséfone a qui rapta Hades, segons el poeta Ovidi. Les sirenes buscaren la seua companya per tota la terra, i, en no trobar-la pregaren als deus i a les deeses  unes ales per buscar-la per la mar.  Les dones d'aigua, com m'agrada anomenar-les a mi, que dibuixa la meua germana, ja quasi les tenen. Existeix un moviment anomenta Mail art o art postal que converteix les postals en art. I ara els ha tocat a les sirenes. Manola Roig participa en la inciativa i en este enllaç podeu veure la que ha enviat a la convocatòria:  http://artecorreo2009.blogspot.es/ Us en deixe ací la que s'ha quedat amb nosaltres

Com cada matí, després del café, començava la rutina. Cada segon de la venjança estava pensat. Ni un sol detall se li escapava. Buscava l'efecte més fulminant amb la frase més breu. A migdia ho tenia quasi tot pensat. Arribava a la nit amb la satisfacció de tenir-ho tot controlat. Relaxava cos i ànima i així s'adormia profundament. L'endemà tornava a començar, no se'n recordava de res! I tot per no fer cas de sa mare i escriure el que havia de fer!

Avui la vida per a la dona és tan brutal com per a l'home, jo diria que la maltracta amb mes duresa que a ell, perquè la dona davant de la violència estarà sempre desarmada. La dona ha conegut en aquesta guerra totes les humiliacions i tots els sacrificios; res li ha estat perdonat. Exiliada, perseguida, vexada, empresonada o deportada, la seua pàtria s’ha convertit en una llar abandonada.  L'exili és una font inesgotable de sofriments. El home fora de la seua pàtria és un arbre sense arrels i sense fulles. Lluita per mantenir-se ferm sobre la terra i ningú pot descansar sota la seua ombra. Pel que fa a la dona, crec que ha arribat el moment de fer-li  justícia en aquest terreny.  [...] s'ha dit que l'exili és un dolor més profund per a l'home que per a la dona, perquè per a la dona la pàtria és la seua llar i la seua llar va amb ella. No cal dir que aquesta i d’altres són opinions masculines, en general, d'homes bandejats.!   Els meus quatre anys a

Mire d’amagat. Veus disperses. Sexes confusos. Condició humana. D’amagat, mire.

  23 de setembre Dia Internacional Contra l'Explotació Sexual i el Tràfic d'Èssers Humans Si dubteu mireu el blog de Lydia Cacho,  i el que diu en el seu llibre Esclavas del poder,"  en España las mafias de la prostitución forzada dirigen 4.000 burdeles, con unas ganancias de 18.000 millones de euros al año. Hasta 1,39 millones de niñas y mujeres se convierten en esclavas sexuales cada año ..." Lydia Cacho , El País .  Cuando tenía siete años, mi madre nos advertía a mi hermana Sonia y a mí de que siempre que saliéramos a la calle evitáramos a la robachicos, una vieja conocida en el vecindario porque secuestraba niñas; las atraía regalándoles caramelos y luego las vendía a extraños. La palabra equivalente en inglés, kidnapper (robaniños), es utilizada hoy para referirse al secuestro de personas de cualquier edad. Cuarenta años después de aquellas lecciones infantiles, descubrí que lo que en mi infancia parecía una anécdota propia de Dickens, con los

Ai mare, açò no va bé! Sempre estem igual, amunt i avall! Compre, córrec, cuine, s’ho mengen i a netejar. Descanse. Això clar, si puc, perquè des que la meua sogra està en la residència m’he quedat sense diazepam, miolastan, ibuprofeno o nolotil. Res de res, i vaig que faig por i pena. Ja sé que li he promés a Quico que ho deixaria estar i no prendria res, i així ho vaig fer una temporadeta –curteta, sí, curteta– , però què vols vaig trobar la despensa de sa mare, i torní a començar. No vull ni pensar-ho si se n’assabenta Lola, la meua germana metgessa de família, i controladora de la meua vida. Ella i el meu home estan conxorxats i m’han tallat l’aixeta. Escolta, escolta, ni de la seguretat social et pots fiar si pel mig n’hi ha família! No sé què es pensen que em passarà per tres o quatre vàliums –si no arribe ni a la dosi màxima, cony!.  Ma mare, la pobra, ja no pot ajudar-me, el mes que ve farà un any que es va morir i no per culpa meua. Ella no volia prendre’s els anti

Primavera d'hivern, primavera d'estiu I tot és primavera, i cada fulla verda eternament... Joan Salvat- Papasseit, Res no és mesquí Demà a les 11:05 començà la tardor, la primavera d'hivern com canta Serrat , perquè segons Papasseit per tornar a nàixer, necessiteu morir . La tardor, un fenòmen astronòmic que s'ha associat a la serenitat, a la rutina, al temps quiet, a la vellesa i que a nosaltres ens agrada viure com canta el poema Res no és mesquí . Felicitat, esperança, en cada bri de cosa . I per celebrar-ho renovem el banner del blog, també en la primavera d’hivern, temps de canvi. Us agrada? 

La dona s'unflava, s'unflava i s'unflava. El xiquet que no volia dinar... respirava profundament. La nòmina que s'acabava enseguida... respirà més profundament. Sa mare que s'havia quedat sorda del cap i dels sentiments inútil... tornem a respirar. Un dia no va poder més i deixà de respirar. En eixe màgic instant s'enlairà i un corrent fresc i meravellós la va fer desaparéixer.

En comptes de celebrar la festa religiosa de les mare de deus trobades, hui 8 de setembre, us proposem fer una celebració reivindicativa, laica, democràtica, internacional...i recordar que al món encara existeixen massa persones analfabetes, i que a les dones els en toca més part. No volem ser admirades, venerades, volem ser instruïdes i tractades com éssers humans!!!  Menys fanatisme, més educació! és el nostre crit per la festa.   Unesco :  "El 8 de septiembre se celebra en todo el mundo el Día Internacional de la Alfabetización, que este año presta especial atención a la relación entre la alfabetización y la paz. La UNESCO entregará en Nueva Delhi (India), los premios internacionales de alfabetización Confucio y Rey Sejong, que recompensan proyectos de Burundi, Estados Unidos de América, México y la República Democrática de Congo. En la capital india se celebrará además del 8 al 10 de septiembre la conferencia internacional “Alfabetización femenina p

De prop, de lluny. Miratges pertorbador. Promeses d'encontres. Amagatalls humits, olor de terra. Una mirada obscena, pequem set vegades. Blau i roig, dalt i baix, dins i fora. Ulls i finestres obertes a l'esperança. De bat a bat.

Ens hem volgut afegir també enguany a la celebració de l'aniversari del poeta, a la II Diada d’Estellés , que ha promogut Víctor Pàmies . Hem passat l’estiu en companyia de Joan Fuster , gràcies a la col·lecció Correspondència , que edita 3i4 i que ja compta amb 12 volums, per això podem compartir amb vosaltres què en pensava l’assagista del poeta, de la poesia, dels criteris editorials, de la crítica literària. Llegim poc, massa poc, les autores i els autors valencians, per això reclamar-los i bolcar-los a la xarxa és una activitat que no hem de deixar de fer perquè és ben trist que Fuster, Valor, Estellés i tutti quanti, encara, siguen poc coneguts. Ballem. Manola Roig “No m’han donat mai cap raó mitjanament respectable que em convença que la poesia ha d’ésser un sostingut refilet de rosinyol (tot i que no tinc res a dir contra els refils, ni contra els rossinyols, ni contra els enginyers agrónoms). Si et faig aquestes observacions és perquè últimament

Tornem a la rutina, tornem sense por. Portes i finestres obertes ens fixem un camí que, necessàriament haurem de recórrer. La pols no impedirà que mirem. Rovellades o no, la realitat també s'obre. Tu, jo, nosaltres i la resta de pronoms que encara coneixem.