Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de febrer 1, 2011

Dies negres per a les dones: mutilació, violació, martiri

Ja s'acosta sant Josep (2) La mutilació com a tradició, la violació com a dret, el martiri com a justificació …temps difícils …endures sofrences Safo , 598 ac Mutilació, violació, martiri Les dones han de callar, perquè són culpables. Deixar-se mutilar perquè és necessari. I deixar-se violar perquè els hòmens ho necessiten. Per a les dones, silenci, obediència, sotmetiment, dolor, vergonya. Per als seues botxins, impunitat, comprensió, poder i la paraula. Ara, o fa mil anys. A Catània, a Egipte, a Sud-àfrica, o al poble del costat. El 5 de febrer els catòlics fan festa a santa Àgueda, protectora de les dones. A la santa la prostituiren, li tallaren els pits i la socarraren a la brasa per defensar la virgnitat, explica la doctrina. Perquè va dir que NO!, diria jo. En tot cas, víctima dels hòmens i dels seus dogmes. Com els de sant Pau, que creu en els necessaris correctius per a les dones: en "A la mujer no le permito enseñar, ni dominar sobre el marido, si

Telegrames eròtics: 5 nuesa

Del coll al cul, camí de besos. Et palpe. Desassossec. Desesperació. Anada i tornada. Del cul al coll, camí de plaer. Estremida, de cap a peus.

Més donuetes: xuplar-se els dits!

Mercadona. Manola Roig És millor no dir res, callaré! L’insult, de què serveix? Sóc educada, senyora, ni li conteste. No ofén qui vol. Ell, però, no para, i em mira, per davant i per darrere. I s’espera a que passe, tots els dies… i com n’hi ha tres cotxes damunt la vorera i el pas de peatons –i les peatones, què?–, i tots en el bar, esmorzant i bevent, i esperant… Em pose malalta només de pensar-ho, però he de passar per davant, és el camí més curt i tinc poc de temps… Ni alçaré els ulls, ni el miraré, ni respiraré. És maleducat, malparlat i les seues paraules i els seus gestos, el que insinua ofén, m’ofén. Faré com que no entenc les coses que em diu. És un malalt, si la dona ho sabera! Si sa mare alçara el cap! No res. Jo mut. Més erta que un querineldo , sense gosar ni respirar. Sí, sí, segur, el millor és callar i fer com si no ho veiera… encara que el meu cos, suat, i menut, tot el meu cos demana a crits que li diga: per què no proves a posar-te eixe dit en el