vidapervida

Res no és mesquí Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa.Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit. Joan Salvat Papasseit

M'han enganyat, i no m'agrada. Hem heretat tradicions que tenen el seu orígen en maneres d’entendre el món que no compartisc. De cap de les maneres. Demà el blog celebrarà el dia internacional del llibre, i tenim preparada la rosa, i el poema, i el llibre…Però com som tafaneres hem buscat d’on ve lligar coses tan diverses. I mireu què he trobat. En la web de la Generalitat de Catalunya, un poc de “q ue bons que som ” i una visió un poc sexista i un cert aroma estantís: dames, cavallers, festes cavalleresques, senyeres, llars i hòmens. Diuen: “La mateixa data, coincideix amb  el dia del llibre  que conmemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l'home”, com? de l’home? En la wikipedi a, la descoberta de com d’enganyades havíem viscut  i un esclat de patriotisme local. I per què? Perquè  qui va proposar  la celebració de la festa, era un valencià. Visca! Ai, ai, ai

I tot és primavera La meua germana té criatures i es preocupa pel seu futur. Jo no en tinc, i el meu futur s’acabarà quan m’acabe jo. Una posició més egoista i molt més cómoda, més radical crec jo, que la seua. Ella, generosa, desesperada i innocent, vol que les criatures que ha parit amb esforç i dolor, i que ha criat amb generositat, sentit de la justícia i esperança, tinguen un futur millor. I s’indigna. Ho fa perquè veu que cada dia els arrebaten possibilitats de viure amb llibertad, justícia, igualdat d’oportunitats, respecte per les persones i les seues posicions.I per la vida, de la terra, de l'aigua, de la muntanya... Ella que mira amb detall, ara s’indigna més. Per què? Per uns arbres. Mon pare era fuster i usava els roures per fer portes. Què, què? Ara ella s’indigna perquè els tallen. Es preocupa perquè les seues criatures viuran en un món sense arbres. Menys saludable, menys ric..això li passa a la meua germana per tindre criatures. Bosc viu   es preoc