vidapervida

Ma iaia era una dona sàvia i reposada, a qui la guerra civil, les raons de la qual mai va entendre, va deixar vídua jove. Visqué atrapada entre el taulell de la carnisseria, la por a que li posaren la llengua damunt i la necessitat d’alimentar dues criatures. Aquella dona més partidària de la copa de carbó que de la xarradeta de carrer repetia com una consigna de vida “dels capellans has de mirar el que diuen i no el que fan”. La dita l’havia heretada de sa mare, una santa abnegada que es casà amb l’home perquè se li aparegué, amb una faca a la mà i disposat a clavar-se-la, a l’entrada de missa de set. La meua besàvia que no alçava ni pols ni remolí i se sentia poc inclinada a l’escàndol, accedí al sacrifici, sense cap ni una queixa. Cumplia amb diligència les obligacions que s’havia imposat per salvar l’home de fer una barbaritat. I sempre l’acompanyà una gran capacitat de comprensió cap als actes maliciosos, violents o poc justificats de la resta de gent. De fet, en sa ca

Per a que serveixen les llengües? Sóc seguidora del lingüista Sebastià Serrano que explica que la llengua és comunicació, i seducció, que si parlem és perquè en tenim necessitat…Amb els anys i l’evolució humana, tot ha esdevingut més complicat, també per a la llengua. No obstant, la llengua, qualsevol de les milers que s’usen en el món, és comunicació. I està feta primer per al cara a cara, per al tu i jo i després per a l’ús de la col·lectivitat, per al ell/ella, per a la multitud. Un nosaltres, vosaltres que fins fa ben poc era mut però, amb les xarxes, ha représ la veu. El tu i jo, ad infinitum a la xarxa. I què necessitem per a cada dia? la llengua que fem servir per al contacte. Si som persones tenim la capacitat d’aprendre'n no una, sinó moltes de llengües. Per a fer-ho, les llengües ens han de resultar útils, les hem de necessitar. I com he sentit explicar mil vegades als teòrics de la comunicació, per aprendre llengües no s’han de tindre prejudicis lingüístics