vidapervida

Mire d’amagat. Veus disperses. Sexes confusos. Condició humana. D’amagat, mire.

  23 de setembre Dia Internacional Contra l'Explotació Sexual i el Tràfic d'Èssers Humans Si dubteu mireu el blog de Lydia Cacho,  i el que diu en el seu llibre Esclavas del poder,"  en España las mafias de la prostitución forzada dirigen 4.000 burdeles, con unas ganancias de 18.000 millones de euros al año. Hasta 1,39 millones de niñas y mujeres se convierten en esclavas sexuales cada año ..." Lydia Cacho , El País .  Cuando tenía siete años, mi madre nos advertía a mi hermana Sonia y a mí de que siempre que saliéramos a la calle evitáramos a la robachicos, una vieja conocida en el vecindario porque secuestraba niñas; las atraía regalándoles caramelos y luego las vendía a extraños. La palabra equivalente en inglés, kidnapper (robaniños), es utilizada hoy para referirse al secuestro de personas de cualquier edad. Cuarenta años después de aquellas lecciones infantiles, descubrí que lo que en mi infancia parecía una anécdota propia de Dickens, con los

Ai mare, açò no va bé! Sempre estem igual, amunt i avall! Compre, córrec, cuine, s’ho mengen i a netejar. Descanse. Això clar, si puc, perquè des que la meua sogra està en la residència m’he quedat sense diazepam, miolastan, ibuprofeno o nolotil. Res de res, i vaig que faig por i pena. Ja sé que li he promés a Quico que ho deixaria estar i no prendria res, i així ho vaig fer una temporadeta –curteta, sí, curteta– , però què vols vaig trobar la despensa de sa mare, i torní a començar. No vull ni pensar-ho si se n’assabenta Lola, la meua germana metgessa de família, i controladora de la meua vida. Ella i el meu home estan conxorxats i m’han tallat l’aixeta. Escolta, escolta, ni de la seguretat social et pots fiar si pel mig n’hi ha família! No sé què es pensen que em passarà per tres o quatre vàliums –si no arribe ni a la dosi màxima, cony!.  Ma mare, la pobra, ja no pot ajudar-me, el mes que ve farà un any que es va morir i no per culpa meua. Ella no volia prendre’s els anti

Primavera d'hivern, primavera d'estiu I tot és primavera, i cada fulla verda eternament... Joan Salvat- Papasseit, Res no és mesquí Demà a les 11:05 començà la tardor, la primavera d'hivern com canta Serrat , perquè segons Papasseit per tornar a nàixer, necessiteu morir . La tardor, un fenòmen astronòmic que s'ha associat a la serenitat, a la rutina, al temps quiet, a la vellesa i que a nosaltres ens agrada viure com canta el poema Res no és mesquí . Felicitat, esperança, en cada bri de cosa . I per celebrar-ho renovem el banner del blog, també en la primavera d’hivern, temps de canvi. Us agrada?