Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’octubre 1, 2011

Concurs de Fotografia: Escondrijos de tu ciudad

Hem participat en un concurs internacional de fotografia, amb un títol molt suggeridor Escondrijos de tu ciudad que convoca una revista digital d'art, Bostezo , amb unes fantàstiques imatges de Manola Roig i Sueca. Entreu i voteu:  Imatge 1: http://www.revistabostezo.com/escondrijos/fotosescondrijos/content/228_large.html Imatge 2: http://www.revistabostezo.com/escondrijos/fotosescondrijos/content/228_large.html Imatge 3: http://www.revistabostezo.com/escondrijos/fotosescondrijos/content/230_large.html FORMULARIO DE VOTACIÓN PARA SUSCRIPTORES/AS 708 fotografías se han presentado al  concurso internacional  Escondrijos de tu ciudad , con el buscamos retratos de localizaciones urbanas de cualquier ciudad del mundo. La temática del concurso hace referencia a una categoría subjetiva de la relación de cada fotógrafo/a con una ciudad, a través de lugares secretos, anónimos, escondidos, apartados, inquietantes, fantasmagóricos, fetiches, curiosos, periféricos, ocultos

Donueta: pastissos i compromisos

M’agrada la nata i el xocolate. El tacte de la pasta fullada, l’olor de la canyella, de la llima ratllada, de la llet calenta. Un forn encés em destarota, l’almívar de les prunes, el tacte del caramel, la textura de la crema...Des de ben menuda passava hores i hores a la cuina de ma iaia veient com media a ull la farina per a les coques de carabassa, o pastava la mantega amb la punta dels dits per untar els rotllos, o com muntava a punt de neu les clares per al merengue, fermes, altes i com tastava el moniato blanc, sempre blanc, torrat per fer la confitura, que jo em menjava a bocí ple. Mon pare, però, era un home recte i piadós que no suportava les olors, en això li semblava a la família de sa mare. Per això les intenses i primitives olors de la cuina de ma iaia li feien perdre la compostura. Ell, era un home partidari del peix torrat i de la creïlla bollida, de la missa diària, i la llum apagada. Cada dia venia a treure’m d’un pessic d’aquell espai de felicitat i plaer que

Telegrames eròtics: sentits

T ’ olore . Em palpes. Ets per a mi. Record de cossos humits. Un murmuri: vine!