Passa al contingut principal

Biografia anònima 1. Microrelats







“... En última instància tot fa gust de dolor”.
 Joan Fuster, Sagitari 

Va nàixer prompte i prompte va morir. Tenia pressa per veure i viure. La malformació que l'acompanyava impedia una vida plena, no obstant, va viure. Poc. Però, va viure. La seua presència malaltissa ofegà de pietat i sofriment la resignada vida de sa mare  i complicà amb inseguretats i incerteses la vida de son pare.
El que més es recorda del seu pas per aquest món és la impressió que ha quedat, per sempre, en l'esperit dels qui van arribar a veure-li la cara: por, ràbia, compassió, horror, indiferència...
Record i oblit per a la seua trista i acomplexada vida. Va morir en pau i en pau descansa. Millor la mort que la vida, ha dit sempre el veïnat- tan sensible, tan atent, tan amatent-.


Comentaris

Vicicle ha dit…
Què compassius que són/som les gents dites normals, oi?
coses2 ha dit…
I per què no amor? Que el bombin el veïnat.
rosa roig ha dit…
La gent és com és, què hi farem

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f