Passa al contingut principal

Primer toc: Joc de dos

Divendres pròxim, 11 de maig, presentem el primer llibre que ha nascut des del blog, Joc de dos. Poesia i dibuixos, un joc que podeu jugar amb Manola i amb mi. Però també amb qui vulgau. Serà a la seu de la Intersindical Valenciana, a la ciutat de València, aquella que no tenia "dos amants com nosaltres", al C/Juan de Mena, 18. 
Comencen a jugar Manel Alonso Català, escriptor, periodista, editor i director de la col·lecció, Mil poetes i un país, de Germania, una editorial moderna i capdavantera, amb visió de país i de futur. Creu, Alonso, que la nostra poesia mereix un llibre.
Gemma Pasqual, una dona compromesa que estima la seua terra i la seua gent, com diu sempre. Una escriptora d'èxit i una jugadora que no es cansa mai. És vocal de l'AELC al País Valencià. Gemma, sempre ens ha incitat a seguir escrivint.
Vicent Estevé i Montalvà, mestre, amic i mentor, encara que el terme resulte sorprenent, fin i tot per a ell. Mentor és un personatge de l'Odissea "un dels poemes fundacionals del cànon de la literatura occidental"; conseller i mestre de Telèmac. La deesa Atenea quan necessità parlar amb Penélope, va prendre la forma de Mentor, i l'ajuda a prendre una difícil decisió. Vicent, sempre ha jugat amb nosaltres.


Comentaris

enhorabona! publicar a dia d'avui, i a més a més poesia és gairebé una heroicitat.

Molt sort.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f