Passa al contingut principal

Joc i dits: vull un ull

Ja sabeu que les autores del blog som fermes partidàries de la poesia com a joc i ahir la tronada que li donà la benvinguda a setembre, llamps, trons i una foscor nova, provocà que uns dits enjogassats li robaren  al vers i al verb, la lletra que els inicia! Penjarem un post, que algú ens va fer notar que contenia un error. D'altres, en llegir-ho ni se n'adonaren, i els més curiosos pensaren que li buscàvem nous signicats a velles paraules.

Què hi farem, ara que ha tornat la llum i els nostres ulls veuen el que han de veure, desfarem l'ull, i li tornarem al verb, i al vers, el que sempre ha sigut seu.


Fotografia, Manola Roig

Poesia breu: vull

Vull un verb sense adverbis.
Clar, més clar.
Vull un verb sense subjectes.
Net, més net.

Comentaris

Dolors Jimeno ha dit…
Doncs jo pense que (v)ull intencionat està millor.
De fet he celebrat la troballa creativa.
Se'n poden fer versions.
D.
rosa roig ha dit…
De fet, en el famós poema de Fuster, que canta Llac, "Criatura dolcíssima", acaba per quedar-se no el que va escriure el poeta, sinó el que va "refer" l'editor. I "inventava", canvia per "intentava", que sembla que fins i tot a l'autor li agradà més.
David Pons ha dit…
molt bona fotu ! enhorabona per la poesia i per la fotu tan maca que hi queda super bé ! :)
fins aviat ! prtonss!
zel ha dit…
Vaja, si que és cert que hi faltava quelcom...
Yeti Barna ha dit…
Bona idea.

Cordialment

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f