vidapervida

Déu necessita cada any nàixer, morir i ressucitar, però nosaltres no. Treballem cada dia, vivim, escrivim, dibuixem i vosaltres passeu per ací i llegiu, mireu, comenteu...a poc a poc hem arribat a tindre més de 500 entrades penjades en la xarxa - cada dia pense que el blog rebentara!- i heu passat per ací més de 80.000 xarxaires - deixeu-me dir-ho així. Hui no celebrem la nostra ressurrecció , no necessitem tanta màgia. Tenim la vostra! Gràcies per vindre. Torneu, ja sabeu que com som metòdiques i detallistes passem llista.

Dona pedra. Manola Roig

Equip Realitat, Fuster dimoni De l’incident entre Joan Fuster i les autoritats franquísticofalleres de l’any 1963, se’n parla poc. Tan poc que enguany que celebrem mil aniversaris sobre Fuster, i els seus textos, hem decidit -qui? el nacionalisme reconvertit? l’esquerra oblidada? els lliurepensadors extraviats? l’ànima del poble “dimezzatta? Qui, senyor, qui?- parlar-ne poc. Tan poc que només he llegit el recordatori en el Levante. Ja sé que les falles no són el que eren, però això porta directament a concloure, que tampoc ho som nosaltres. I així fem cert aquell famós aforisme de Fuster que diu- més  o menys- que ser pare idiotitza, encara que la criatura siga la transició, la dmeocràcia, l’estatut, la possibilitat de guanyar unes eleccions....  I cadascú i cadascuna que s’ho prenga com vulga. En perdre Fuster vam perdre la veu de la nostra consciència, una veu clara i sense pèls a la llengua, que tenia per costum dir-nos el que no volíem sentir. Per això, cremaren el seu l

La ONU proposa que celebrem la poesia  «La poesía es una de las expresiones más puras de la libertad de la lengua. Es un elemento constitutivo de la identidad de los pueblos; encarna la energía creativa de la cultura en su facultad de renovarse sin cesar.» Mensaje  de la Sra. Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, con motivo del Día Mundial de la Poesía, 21 de marzo de 2013 I així ho fem, com cada any, per celebrar l'entrada de la primavera. Enguany hem triat a la poeta valenciana Maria Beneyto, una dona forta. L’ENGANY Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura. (Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.) Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu tancant els camins vívids a més crescuda veu. Ells em motegen freda, i serena, i valenta. I estic plena de pànic i de tristor calenta. Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau. Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau. Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,

Enguany ens unim a la celebració que es promou des de la UOC i des de la pàgina LletrA, que tant ens agrada i que tant usem i usem. Hem triat una poeta valenciana que va viure sota el franquisme i que va ser víctima del sexisme que ha existit i existeix en el món literari. També en el nostre. El fet l'explica Maria Lacueva i Lorenz, en l’article Bastir un pont sobre l’abisme i no perdre l’equilibri (o ésser dona i escriptora en català durant el franquisme al País Valencià) , “ Anna Rebeca Mezquita, segurament va escarmentar pel tractament rebut en guanyar, i perdre tot seguit, la Flor Natural pel millor poema d’amor dels Jocs Florals organitzat per l’associació “Lo Rat Penat” el 1952. I és que, quan el president i el secretari del jurat, Carles Salvador i Enric Soler i Godes respectivament, se n’adonaren que l’autoria del poema corresponia a una dona, li van retirar el premi...." Ja fa temps els dedicarem un post Escriptores valencianes sota el franquisme , hui us reproduïm u

Estem disposades a creure que el Papa acabat d’estrenar va col·laborar amb la dictadura de Videla , i que és homófob i sexista . Som, per tant, elements anticlericals i d’esquerres com expressa amb claredat el Portaveu del Vaticà, Federico Lombardi   i per tant, haureu de negar el que diem. Però nosaltres, com en el tango, de E. Carrido i M. Papavero cantem: Y aquella mina mistonga, que se engrupió bien debute le dijo al bulín, salute, y taconeando salió. Ignorem si la notícia que apareix a Rokambol ,  podria arribar a ser certa, però chi lo sa . I ens agrada fabular. Si el Papa haguera excomunicat el Telescopi Hubble, amb el següent argument “ Se està mirando donde no hay que mira r”, nosaltres penjaríem un post com el següent, amb una imatge com la de la donueta. Llegiu, i gaudiu, que Lombardi i Déu no ens ho han de perdonar! Donueta buscant a Déu des del Hubble “Ignorem si l’argentí futbolero i partidari del metro coneix els sermons de sant Vicent Fer

dona pedra, Manola Roig Enguany que la dreta torna a ocupar la trona, perquè l’autèntic poder dubte que l’haja abandonat mai, recordem les dones de la I I República   que des dels primers anys del segle XX van defensar la nostra dignitat, els dret a ser considerades ciutadanes de primera, el dret a l’educació i el dret a decidir sobre el nostre cos, a la independència i al vot. Recordem les dones que va perseguir el franquisme, els militars sublevats, la dreta, l’església, companyes que en públic i en privat feren un pas avant, que trencaren el silenci, i pagaren amb l’exili, la incomprensió, l’insult, la presó i algunes amb la vida. Recordar-les i esgarrar les presons i els exilis, per elles, per nosaltres, és la nostra obligació. Recordem les exiliades junt amb Clara Campoamor , que en 1931va aconseguir que s’aprovara el dret al vot femení, i en 1934 l’esquerra la va fer única responsable de la seua derrota en les eleccions. . O com Victòria Kent , exiliada i direct

Enguany mentre la ONU exigeix una acció decidida contra la violència i   Michelle Bachelet, directora executiva d'ONU Dones, uneix la seua veu " a les veus de totes les persones que creuen que el canvi és possible", un grup de dones usarem la nostra poesia i la nostra veu, per seguir compromeses. Michelle Bachelet exigeix que els governs se sumen a la iniciativa "Ens comprometem" i que es comprometen amb mesures concretes per prevenir i posar fi a la violència contra dones i xiquetes. Denuncia la ONU que" Sí, el canvi és possible i el canvi està passant. Però, donades les atrocitats que es cometen cada dia, hem de preguntar-nos: Passa aquest canvi amb la rapidesa que hauria? Quantes dones i xiquetes més han de ser violades o assassinades? Quantes famílies més han de patir?" I acaba el seu missatge, contundent, afirmant "Avui, en el Dia Internacional de la Dona , i cada dia, hem d'avançar amb valentia, convicció i compromís darrere d'

Dona republicana, Manola Roig Declaració de drets de la dona i de la ciutadana Seguint les idees de la Revolució Francesa, Olimpia de Gouges   va publicar el setembre de 1791 un manifest titulat La Declaració del Drets de laDona i la Ciutadana . Prenent com a model la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà de l’any 1789, i aplicant-lo de manera exhaustiva a les dones, va escriure el, fins llavors, més brillant i radical al·legat en favor de les reivindicacions femenines. Gouges va reclamar un tracte igualitari de la dona respecte a l’home en tots els aspectes de la vida, públics i privats: el dret de vot, d’exercir càrrecs públics, de parlar en públic sobre assumptes polítics, d’igualtat d’honors públics, de dret a la propietat privada, de participar en l’exèrcit i en l’educació i, fins i tot, d’igual poder en la família i a l’Església. Dona desperta’t; el repic de campanes de la raó es fa sentir en tot l’univers; reconeix els teus drets. El poderós