Enguany ens unim a la celebració que es promou des de la UOC i des de la pàgina LletrA, que tant ens agrada i que tant usem i usem. Hem triat una poeta valenciana que va viure sota el franquisme i que va ser víctima del sexisme que ha existit i existeix en el món literari. També en el nostre.
El fet l'explica Maria Lacueva i Lorenz, en l’article Bastir un pont sobre l’abisme i no perdre l’equilibri (o ésser dona i escriptora en català durant el franquisme al País Valencià), “ Anna Rebeca Mezquita, segurament va escarmentar pel tractament rebut en guanyar, i perdre tot seguit, la Flor Natural pel millor poema d’amor dels Jocs Florals organitzat per l’associació “Lo Rat Penat” el 1952. I és que, quan el president i el secretari del jurat, Carles Salvador i Enric Soler i Godes respectivament, se n’adonaren que l’autoria del poema corresponia a una dona, li van retirar el premi...." Ja fa temps els dedicarem un post Escriptores valencianes sota el franquisme, hui us reproduïm una de les poesies d'Anna Rebeca Mezquita, de Rou
SERENOR
Plovia:
Assedegada de l'ansietat de viure
vaig anar a cercar la pluja benaurada;
m'hi vaig voler sentir mullada d'ella,
que l'aigua correguera per ma espatlla.
Vaig deslliurar mos peus de les sandàlies,
i per els viarons del meu jardí,
han fet camí mos peus,mullant-se
amb l'aigua de la pluja
qui no porta verí.
Dormia l'escorçó i l'escorpí dormia;
semblava que negats foren pel ploure a la nit;
no hi havia cridories mentre l'aigua queia,
sols les flors i les mates vessaven al se sí
el balsam flairós que, juntament amb l'aigua
lliscava damunt mi.
Plovia...
i jo xafava l'aigua amb peus desnús.
Plovia...
i en mi era la nit, negra com el banús.
Plovia
i jo era blanca com el ploure de l'aigua.
Plovia
i amb l'aigua de la pluja sentia'm batejada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada