Animals de séquia a la premsa

Estem contentes! Encara no fa dos mesos que vam presentar Animals de séquia, en el format “llibre” i se n’ha parlat bastant i amb generositat de la proposta que Manola i jo feiem a les lectores i lectors. A més a més la confusió inicial sobre si les Rondalles del Molí de Matada que ens contava ma iaia la Blanca, bona amiga de l’Home del Sac, són o no són per a criatures, també s’ha desfet. Com vam explicar en la presentació de la Fira del Llibre de València,  Animals de séquia, no és un llibre ni un espectacle per a xiquetes i xiquets; no és un llibre per a llegir en veu baixa, ni és un llibre per a llegir una sola vegada.

Som agraïdes i des del blog volem compartir amb vosaltres el que han dit del llibre, amb molta generositat i delicadesa, persones que coneixem i estimem i d’altres que no hem vist mai. És la nostra manera d'agrair el cas que han fet al Iolflic, i al Toca-Toca. Que, per cert, ens han prestat molta atenció quan els hem llegit les rondalles de la Terra de Paper, on es parla de què fan i com són. El Guardià de les séquies, com sempre no ha fet cas- seguia dibuixant camins- i el poeta del molí, ens ha robat els textos per veure’ls més de prop i seguir el dibuix dels punts i de les comes. Ai, les comes!

“ en les tradicions dels pobles riberencs de l’Albufera hi ha històries –sovint, amb prou feines un esquema o un episodi amb moltes versions diferents- que ens parlen del terror de nens i adults, de personatges amb un costat fosc i desasossegant encara que puguin resultar còmics i, en definitiva, de la capacitat de la narració per transmutar la por en misteri, una passió molt més seductora i intel·ligent”.

Fira del Llibre València

“Hi ha històries que s’entesten a no esvair-se, que passen de boca en boca fins que algú decideix passar-les a tinta i postergar-les. És el cas de les cinc rondalles que, acompanyades de les imatges que evoquen, componen Animals de séquia. Cinc històries breus, d’aquella narrativa ancestral, al caliu d’un foc que no s’apaga, tossut”

CARLES FENOLLOSA / CARLOS PÉREZ DE ZIRIZA, Quadern El País

“Manola i Rosa Roig han bastit un text per a ser dit, fet per a recuperar el plaer de contar històries. Un text que és memòria i tradició oral, capacitat per escoltar i ben farcit de respecte cap als misteris de la terra d’arròs”

Ausiàs Bermell, a El Punt- Avuí

“Si lo que les va es la poesía, o el relato de tintes poéticos... Animals de séquia, en el que Rosa Roig pone en juego leyendas y cuentos valencianos de tiempos immemoriales”

Rafa Martínez, Posdata Levante- EMV 25 Abril 2014