vidapervida

“ En cada bugada es perd una peça”, era la sentència de ma iaia la Blanca, la narradora de rondalles, quan arribava Cap d’Any i ens queixàvem pel que havíem perdut.  Afegia, “qui guarda sempre troba" i ens acostumava a veure des d’una òptica esperançada tot el que l’any que s’acabava s’havia emportat, "s i teniu paciència les peces que se vos han quedat soltes trobaran parella, una de nova, i les peces que mireu amb desconcert acabaren encaixant".  Cert o no, les seus paraules ens donaven esperança i ens consolaven, tant com la seua vellutada veu de molinera.   Manola i jo enguany hem perdut peces, algunes de molt valuoses, però també n’hem guanyat d’altres, fantàstiques. Velles amistats, noves amistats; textos i dibuixos que eren prvats i han acabat fent-se públics en forma de llibres, Animals de séquia , d’Edicions 96 i La dona que es rigué de Talleyrand , d’El Petit editor ; paciència, saviesa i diners; tenim nous projectes per al 2015, i hem vist passar els vel

Enguany ha tornat el Nadal i hem tornat a para taula. Hem deixat copes velles, heretades, i tovalloles d’una tia perduda, que mantenen l’olor del seu sabó, que és l’olor de la nostra més tendra infantesa. El brodat del fil de l’estovalla, blanquíssima, s’ha confós entre el pa i el caragol, mentre servíem els anys passats entre pernil i gambes, sucoses i roges. Hem fruït, hem patit i hem desitjat que s’acabarà tot i que tot tornara a començar. Entre la flama encesa dels ciris guaitaven les cares de qui ens ha abandonat, hem saludat les veus del passat perquè cada any parem la taula amb els records, servim sabors que ens aboquen al passat, mentre bevem aromes que ens preparen per al present. Fem recompte, entre plat i plat, i sabem qui està i qui ja no està i sabem perquè, tu t’has mort, tu t’has fet major i ja no em necessites, a tu no t’agrada el que et vaig dir, tu ja no formes part de la meua vida, tu t’estàs morint, tu encara m’estimes, a tu et veig cada dia i hui també, tu

Fa molts i molts anys dues joves van abandonar sa casa, la dolça caliu de la llar, tot buscant la felicitat, l'amor i la saviesa. Tenien pocs recursos i un cabàs ple de passió, una cosa i l'altra les va portar, xino-xano, fins Benimaclet. Allí s'iniciaren a la vida nova i d'allí marxaren per buscar nous camins. Molts i molts anys més tard tornen a Benimaclet convertides en artistes, una dibuixa i fotografia el que veu, l'altra ho converteix en paraules. Una i l'altra eixiren de Benimaclet i a Benimaclet retornen. Manola i Rosa Roig, participen demà en la III Mostra del LLibre i del Disc en valencià que organitza la plataforma d'entitats Benimaclet Viu, convidades per La Traca. El lema és ben clar:  el lloc on aconseguiràs el regal de Nadal que estaves buscant i no sabies com trobar . La III Mostra del Llibre i del Disc en valencià es celebrarà proper dissabte, 13 de desembre, des de les 11:00 h fins les 21:00 h, a la seu del Musical de Benimaclet (

http://vimeo.com/113489200