vidapervida

Manola Roig i Rosa Roig, autores del blog, es riuen amb les dones turques. Foto: V. Ferri Abans de tancar per vacances volem riure’ns amb les dones turques, les que han resistit i s’han manifestat contra les declaracions d’un home, que des des del poder, des de la trona, ha indicat que les dones no s’haurien de riure. No m’estranya gens que se’ns prohibisca riure, ja fa temps que sé que riure’s és una activitat subversiva, i per això mateix, recomanable. Molt! Féu-ho rigueu-vos de tot, de vosaltres mateixa, de les vostres penes i limitacions, de les vostres habilitats i manies. Però sobretot rieu-vos del que diuen ells de vosaltres, nosaltres. Rieu tan fort que caiga la pols dels textos dels nostres amics poderosos i savis, ministres, cardenals, vice-ministres, papes, jutges, reis o filòsofs. Que tremole la terra i els temples, i que les pedres de la presó que des de fa milers d’anys els hòmens poderosos construeixen per a nosaltres, es baden. Rieu de l’afirmació del

Ja sabeu com ens agraden els camins, els llargs, els curts, els de terra i pedra, els d'arena i salnitre, els de grava i quitrà. De formes corbes i pujades moderades o de llargues rectes i empinades mirades. Ens agraden els que s'acaben i els que no; els que fem soles i els que ens porten les veus del present, soroll i remor de vida. Ens agraden si ens passegen per rectes paral·leles que mai es troben, de ferro cansat, però també si la roda gira i gira com els balls de les trompes i de sobte, cau. Camí acabat. De moment. Procurem fer camí, sempre, en hivern, tardor, primavera i estiu. Ai, l'estiu que ens obliga a l'amagatall i l'ombra! Estem de vacances, però fem camí, cap un nou llibre, de contes i il·lustracions; un llibre per riure'ns dels que volen que ens parem, un llibre de dones que és convenient que es miren els hòmens; estem de vacances però treballem perquè els nostres Animals de séquia estan preocupats per l'aigua del riu Xúquer, la que el