Passa al contingut principal

Ball Coral, poesia per a Falles


El poema que he triat per a celebrar a participar en #jollegeixo Dia de la Poesia Catalana a Internet, ha estat finalista enguany al Premi Joan Climent, de Gandia, i forma part del Llibre de la Falla Corea de la mateixa ciutat. Vicenta Llorca, poeta i amiga, m'hi engrescà en el joc de versos i falla. Puri Naya, periodista i amigà, recollí en nom meu el premi i el declamà davant les autoritats falleres i municipals el dia del lliurament. Manola Roig, artista, germana i amiga, ha volgut acompanyar amb una magnífica fotografia el Ball Coral. 

Impossible millor companyia per a uns versos que parlen de festa, foc, joc, de falla!




Foto per a Ball Coral, Manola Roig


Ball Coral
Rosa Roig


La plantarem des del no res,
i creixerà
la buscarem entre les cares,
ens trobarà
la crearem en poc de temps,
es cremarà
l'animarem amb burumballes,
s'enlairarà
l'escamparem i esclatarà.

Ens mirarà, fitant-nos sempre,
emmudirem,
ens buscarà per totes bandes,
recularem,
ens retindrà com una mare,
arrelarem,
estrenyerà les nostres penes,
i plorarem
ens dreçarà i vencerem.

I avançarem i creixerà,
l'escamparem i esclatarà.
I jugarem des del no res
madurarem, ens miraran.
I del no res ens plantaran 
i creixerem. S’acabarà.

Una vida i el camí i una festa feta cant,

i una vida i un destí i una falla feta joc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f