Guaite la poca llum que queda,
el llom proper de la muntanya
escampa el sol fugisser, fresc i
se'm fa cada dia únic en records.
Mentre aquietada i amb dolor quiet
guaite, sense crit, l'últim bri de sol
respire profundament per a demà.
Amb Puri Naya a Ràdio Gandia, a la SER, Vicent Llorca i jo fem de les paraules un joc que hui fila seda i memòria. Ací teniu l'enllaç de dilluns, poesia per a sant Joan
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada