Passa al contingut principal

LES MEUES DONES I JO: ENDE




 The Book of the City of Ladies - page






Christine de Pisan reclama en el seu llibre 'La ciutat de les dames' un espai propi, una ciutat per a totes les dones i construida per totes.  Escriu l'autora:

'Construir la ciutat de les dames competeix a totes les dones, és un treball col.lectiu nascut del compromís de les dones d'ahir, de hui i de demà, iaies, mares i filles'


Ara des d'ací jo, Manola Roig, crearé un espai propi ple d'artistes, pintores, escultores, fotógrafes, i totes aquelles dones que s'han convertit ja en el meu referent i que vull compartir amb totes vosaltres. Anomenaré esta nova secció:



LES MEUES DONES I JO.



Neleta - Oh!.  Manola Roig


Una de les característiques de l’art en l’època medieval és l’anonimat de les obres. Les creacions es fan per a la glòria de Déu i l’artista és una persona que forma part d’un equip, un artesà, artesana. Eixa és una de les raons per les quals és difícil reconèixer l’autoria de les obres.
El primer exemple medieval documentat d’un període de miniatures realitzat per mans femenines el troben molt a prop.
Es tracta d’un dels codis més antics firmats que es coneixen i el nom que hi apareix és de la què podríem considerar la primera artista hispànica que firma amb el seu nom:

ENDE  (s.X)


L’obra de la qual parle es troba en la Catedral de Girona, http://www.pedresdegirona.com/beatus.htm i és una còpia dels Comentaris a l’Apocalipsi del monjo Beat de Liébana. La còpia es va realitzar l’any 975 en el Monestir mixte de San Salvador de Tábara, actual província de Zamora, i segons conten un dels monestirs més importants del Regne d’Astúries destruït el s.X
Quatre persones van intervindré en la realització d’esta còpia: l’abat Dominico, que és qui ordenà fer la còpia, el presbiteri Senior, que n’és el copista i dos persones més que se n’encarregaren de les il·luminacions, el germà Emeterio i Ende que signa la còpia amb un “Ende. Printix et Dei Aiutrix”.

Beatus de Girona - Ende

Una característica d’este manuscrit és que els ulls dels personatges que dibuixa l’autora tenen la pupil.la unida a la parpella superior, cosa què els dona una aparença calmada i beatífica. També s’observa un intent per superar l’aspecte pla i l’esquematisme propi de l’època buscant la corporeïtat i un cert naturalisme.
D’aquelles obres de l’art de la il·luminació i la cal·ligrafia se’n conserven poques i d’eixes molt poques estan signades, però moltes van estar realitzades per dones que fins i tot deixaren el seu autoretrat en els llibres, demostrant en alguns casos una bona dosi de sentit de l’humor. 
Autorretrat Claricia de Baviera, s.XII

Si us agrada el món dels llibres il·luminats entreu i busqueu les dones que des dels escriptoris dels monestirs i des del tallers artesans de l’Europa medieval es dedicaven a estes tasques perquè hi ha més de les que creieu.









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f